us deixo aquí l'enllaç per que pogueu veure els comentaris que fa la gent. em sento molt identificat amb tots.
dimecres, 10 de desembre del 2008
DOOM!!!
Acabo de veure a meneame que Doom just avui fa 15 anys!! Només poso aquesta entrada per dir que moltes felicitats, quin peasso joc!!
us deixo aquí l'enllaç per que pogueu veure els comentaris que fa la gent. em sento molt identificat amb tots.
us deixo aquí l'enllaç per que pogueu veure els comentaris que fa la gent. em sento molt identificat amb tots.
dimecres, 3 de desembre del 2008
L'accessibilitat
L'accessibilitat està "de moda". Però no ens enganyem. Malgrat tot, la web sempre ha estat accessible. Sense un mínim d'accessibilitat i estàndards, internet no seria el que avui coneixem. Però aquest mínim basat en estadístiques de servidor no és suficient: l'era de Microsoft Explorer i el MacHTML arriba a la seva fi. L'huracà Katrina en EUA va posar de manifest la importància de l'accessibilitat: la informació als ciutadans sobre les tasques de rescat tenia un lloc web: FEMA. Aquest lloc web estava dissenyat per a Explorer 6, amb el que usuaris que utilitzaven altres navegadors (Safari, Firefox) o plataformes (Mac Us, Linux) quedaven exclosos d'informació de vital importància. I mira que hi ha lleis obligant a ser accessibles.
Amb la legislació actual, moltes entitats i organismes públics s'han llançat a fer accessibles els seus llocs web o almenys part. En aquest punt s'està fent trampa: un banc, unes aerolínies, una operadora de telefonia per exemple poden dir que la seva web complix requeriments d'accessibilitat??? però fins a quin punt és una accessibilitat real?
Generalment, l'accessibilitat, s'aborda de manera parcial i defectuosa: es confon accessibilitat amb validacions i logotips. I es treballa per a salvar l'expedient. Una directiva europea, una llei anunciant l'obligatorietat d'adaptar serveis, un rànquing d'accessibilitat en una publicació de prestigi o simplement el fet que la competència comenci a adaptar els seus serveis són acceleradors de projectes: la por és el detonador de molts projectes d'accessibilitat.
D'altra banda, cal diferenciar entre accessibilitat del contingut i accessibilitat de serveis, molt més complexa a tots els nivells: usabilidad i consciència pels equips de desenvolupament són claus per a aquests últims. Fer accessible contingut web és senzill. És simplement text que bé estructurat pot passar qualsevol validació. On està el punt crític i el veritable impacte per als usuaris és en la accesibilización dels serveis transaccionales (comprar un bitllet, realitzar una transferència, recarregar un saldo???).
Avui, poques companyies o organismes poden dir que la seva àrea de clients o usuaris registrats és accessible. Ser accessible implica preparar un lloc web per a una interacció plena. Això significa accés i ús de tots els serveis per totes les persones independentment de dispositiu. No importa el fabricant, ni la seva plataforma ni el seu navegador.
No hi ha mitges tintes, pren posició: o ets accessible o no ets accessible
Amb la legislació actual, moltes entitats i organismes públics s'han llançat a fer accessibles els seus llocs web o almenys part. En aquest punt s'està fent trampa: un banc, unes aerolínies, una operadora de telefonia per exemple poden dir que la seva web complix requeriments d'accessibilitat??? però fins a quin punt és una accessibilitat real?
Generalment, l'accessibilitat, s'aborda de manera parcial i defectuosa: es confon accessibilitat amb validacions i logotips. I es treballa per a salvar l'expedient. Una directiva europea, una llei anunciant l'obligatorietat d'adaptar serveis, un rànquing d'accessibilitat en una publicació de prestigi o simplement el fet que la competència comenci a adaptar els seus serveis són acceleradors de projectes: la por és el detonador de molts projectes d'accessibilitat.
D'altra banda, cal diferenciar entre accessibilitat del contingut i accessibilitat de serveis, molt més complexa a tots els nivells: usabilidad i consciència pels equips de desenvolupament són claus per a aquests últims. Fer accessible contingut web és senzill. És simplement text que bé estructurat pot passar qualsevol validació. On està el punt crític i el veritable impacte per als usuaris és en la accesibilización dels serveis transaccionales (comprar un bitllet, realitzar una transferència, recarregar un saldo???).
Avui, poques companyies o organismes poden dir que la seva àrea de clients o usuaris registrats és accessible. Ser accessible implica preparar un lloc web per a una interacció plena. Això significa accés i ús de tots els serveis per totes les persones independentment de dispositiu. No importa el fabricant, ni la seva plataforma ni el seu navegador.
No hi ha mitges tintes, pren posició: o ets accessible o no ets accessible
dilluns, 1 de desembre del 2008
Wikifree TV
Wikifree.tv és una televisió participativa llançada des de Logronyo que conta amb tot tipus de vídeos elaborats per l'equip de l'empresa o que pugen els usuaris registrats del servei. La idea pot semblar un híbrid entri YouTube i una tele de la 'família' de Mobuzz o Balzac. De fet, compte amb uns informatius molt entretinguts i segmentats dirigits, per exemple, als amants dels videojocs..., ah, i en alta definició. Fins a aquí, la proposta sona molt bé. El problema ve amb el model de negoci. En teoria, els ingressos del projecte poden arribar dels spots que realitzin els propis usuaris o l'equip i tinguin com protagonista a alguna de les marques ressenyades en la web. Per exemple, CocaCola proposa un concurs i ho dota amb una quantia per a fer un anunci que pot donar la volta al món gràcies a internet. La qüestió està que les marques semblen no haver-se atrevit encara amb aquest format publicitari o amb Wikifree.tv. Aquesta idea entronca amb un corrent d'opinió que defensa que la televisió en internet s'ha avançat als formats publicitaris. Pot ser, però mentrestant cal sobreviure i fer negoci. Hi ha unes quantes possibilitats per a aconseguir-lo.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Nou estudi sobre banners
Després de tot, els banners no són tan inútils com es pensava. En un estudi de la Universitat de Chicago un grup de psicòlegs va arribar a la conclusió que una exposició repetida a través de Banners genera un sentiment positiu cap al producte promocionat. No obstant això, el mateix estudi també afirma que una reevaluación més crítica del producte pot fer desaparèixer aquest sentiment positiu.
L'estudi va permetre validar per al món dels banners una sèrie de teories que ja existien respecte als estímuls visuals, llançant conclusions molt interessants per al mercat de la publicitat Online. Una de les conclusions és que els banners poden ser molt útils a l'hora de familiaritzar als usuaris amb els productes, encara quan l'usuari mai cliqui en l'avís. D'altra banda una avaluació més profunda del producte fa desaparèixer aquesta impressió positiva creada per aquesta sensació de familiaritat. Això sembla suggerir que la publicitat en banners podria resultar millor per a productes on la compra és més impulsiva, respecte a aquells productes on la decisió de compra és més pensada.
Si voleu més informació de la metodologia de les proves que van donar lloc a aquest informe pots trobar-la en aquest link.
L'estudi va permetre validar per al món dels banners una sèrie de teories que ja existien respecte als estímuls visuals, llançant conclusions molt interessants per al mercat de la publicitat Online. Una de les conclusions és que els banners poden ser molt útils a l'hora de familiaritzar als usuaris amb els productes, encara quan l'usuari mai cliqui en l'avís. D'altra banda una avaluació més profunda del producte fa desaparèixer aquesta impressió positiva creada per aquesta sensació de familiaritat. Això sembla suggerir que la publicitat en banners podria resultar millor per a productes on la compra és més impulsiva, respecte a aquells productes on la decisió de compra és més pensada.
Si voleu més informació de la metodologia de les proves que van donar lloc a aquest informe pots trobar-la en aquest link.
diumenge, 23 de novembre del 2008
Mashups
buscant informació sobre el mashups m'he trobat de sobte amb una entrevista a una Pd (punxa discs) d'Argentina. Són poque preguntes, però responen lo que buscava.
¿Cómo empezaste con la música y cómo devenís en esto que es el Mash-Up?
Comencé jugando con la computadora. O sea, probando cosas, sampleando y armando cosas nuevas. Empecé “produciendo” samplers de música pop, hasta tener algo armado que yo llamé “Freak Dub”. En realidad, para mí era dub… pero nunca fue dub. Lo escucho ahora y digo: “¡¿Esto era dub?! Es cualquiera…” Pero como empecé a trabajar con el dub capaz usaba, no sé, samples de Britney Spears hasta ir mutándolo en otra cosa. Pasa que la música era muy rara, y cuando yo iba a pasarlo en vivo… y no pasa nada… la gente tipo… (Pone cara de incógnita), no había respuesta. Entonces me pareció que estaba bueno tener la oportunidad de tocarlo en vivo en lugares donde haya más “movimiento”; en donde la gente se pueda divertir más.
Por otro lado, yo antes venía pasando Hip-Hop en lugares chicos: cumpleaños, galerías de arte y esas cosas. En un sentido, era como más abstracto y menos bailable. Entonces, fui buscando un sonido que derivó en el Mash-Up, que yo ya lo conocía de antes pero que en realidad data de hace mucho tiempo. A fines de los ’90 había como una vertiente de “mashuperos” que hacían cosas que estaban buenas, pero que tenían más que ver con el Glitch y con deformaciones de temas; eran impasables. Vos escuchabas un tema y te volvías loco, o directamente sonaban mal. Como que recién le encontré la vuelta hace un par de años a esto…
Con todo el tema de Internet se fue como ramificando y ramificando, y hay cosas de mash-ups ajenos que están buenos. Siempre cuándo hago un mash-up pienso en dos partes: Una, que sea algo local, que puedas reconocerlo. Por eso trabajo con Mariana Baraj, también “laburé” con Cerati y también con cosas de Intoxicados. O sea, las mezclo con Hip-Hop o con cosas que no tienen mucho que ver. Un poco el juego mío es ése…
¿Y cuándo pensás que lograste la fusión deseada entre esos dos o más artistas?
La primera instancia de todas es que me guste el tema. Escuché el disco de Mariana Baraj y… flashée. Agarré el disco y en cuanto lo escuché empecé a ver que es lo que le podía hacer, cómo podía jugar con él. Porque había bases que me parecían muy “hiphoperas”, o al menos tenían un swing que se les podía parecer. A esa base entonces la sampleaba, la estiraba y le ponía un rapero encima. Los voy armando así, probando.
¿Considerás que el Mash-Up es como el costado más marginal y clandestino del DJ? Por las cuestiones del Copyright y demás…
Sí, en cierto punto creo que puede llegar a serlo. El tema es que, en algún punto lo que comienza a ser una mini-producción interesante, rápidamente lo agarra la industria y lo hace propio. De hecho Jay-Z sacó un disco en vivo junto a Linkin Park, recreando como mash-ups orgánicos entre ellos.
Si yo hago música y estoy diciendo cosas, el mash-up es una herramienta para decir más cosas todavía, y en menos tiempo. Lo tomo como esa forma tal vez. Cuando pongo un tema común de un artista, es como que tira una sola referencia. Un mash-up es dos o tres referencias juntas que van a diferentes lugares. También pienso mucho en el tema de los referentes, está bueno que sean distantes entre sí. Busco el antagónico, que sean diferentes.
Vos, junto a Bad Boy Orange y DJ Stuart renovaron la escena electrónica y, sobre todo, las pistas de baile. Cada uno con lo suyo: Orange con el Drum & Bass, Stuart con el Hip-Hop y vos con varios ritmos negros (Hip-Hop, Dub, Reggaetón, etc). No es casualidad que las fiestas que ofrecen se efectúen en días de la semana.
Sí, creo que los días en que se hacen son como importantes en un punto. Me parece que la gente también está buscando otros sonidos. ¡No es que esté todo mal con la electrónica! Sino como que ya hubo un período muy intenso, en todos lados había un bombo en negra, todo era Techno y derivados. ¡Está todo bien! A mí me encanta la música electrónica y no reniego de todo lo que me gustó y todo lo que fui a bailar. Tal vez yo en estos momentos estoy con más ganas de bailar algo con un ritmo diferente, con una cadencia diferente. Que haya una cadencia un poco más rítmica, y no algo tan duro.
Por ejemplo, en Zizek, hay ciertos DJ’s que están dando como un nuevo aire, y que suelen tocar en lugares en donde solo se baila. Está bueno. Si vos te fijas, la gente que toca en las Zizek, son un montón de gente que no tiene lugares para ir a tocar. Pusieron “Play” y la gente estaba bailando de toque. El momento en que no se baila en Zizek es de una hora, cuando empieza, después de ahí en más la gente no para de bailar desde las doce hasta las cuatro de la mañana. La pasan bien, y se divierten. Termino el miércoles muerto, tengo un re viaje hasta casa, llego hecho mierda, pero… quedas contento.
bé, desprès d'aquesta lectura, us deixo amb un mashup dels beastie boys:
i pq veieu que es poden fer mashups de tot, un altre video de regal que mescla les pel·lícules Toy Story i Requiem por un sueño, no obstant no me deixa incrustar aquí, així que toma link.
¿Cómo empezaste con la música y cómo devenís en esto que es el Mash-Up?
Comencé jugando con la computadora. O sea, probando cosas, sampleando y armando cosas nuevas. Empecé “produciendo” samplers de música pop, hasta tener algo armado que yo llamé “Freak Dub”. En realidad, para mí era dub… pero nunca fue dub. Lo escucho ahora y digo: “¡¿Esto era dub?! Es cualquiera…” Pero como empecé a trabajar con el dub capaz usaba, no sé, samples de Britney Spears hasta ir mutándolo en otra cosa. Pasa que la música era muy rara, y cuando yo iba a pasarlo en vivo… y no pasa nada… la gente tipo… (Pone cara de incógnita), no había respuesta. Entonces me pareció que estaba bueno tener la oportunidad de tocarlo en vivo en lugares donde haya más “movimiento”; en donde la gente se pueda divertir más.
Por otro lado, yo antes venía pasando Hip-Hop en lugares chicos: cumpleaños, galerías de arte y esas cosas. En un sentido, era como más abstracto y menos bailable. Entonces, fui buscando un sonido que derivó en el Mash-Up, que yo ya lo conocía de antes pero que en realidad data de hace mucho tiempo. A fines de los ’90 había como una vertiente de “mashuperos” que hacían cosas que estaban buenas, pero que tenían más que ver con el Glitch y con deformaciones de temas; eran impasables. Vos escuchabas un tema y te volvías loco, o directamente sonaban mal. Como que recién le encontré la vuelta hace un par de años a esto…
Con todo el tema de Internet se fue como ramificando y ramificando, y hay cosas de mash-ups ajenos que están buenos. Siempre cuándo hago un mash-up pienso en dos partes: Una, que sea algo local, que puedas reconocerlo. Por eso trabajo con Mariana Baraj, también “laburé” con Cerati y también con cosas de Intoxicados. O sea, las mezclo con Hip-Hop o con cosas que no tienen mucho que ver. Un poco el juego mío es ése…
¿Y cuándo pensás que lograste la fusión deseada entre esos dos o más artistas?
La primera instancia de todas es que me guste el tema. Escuché el disco de Mariana Baraj y… flashée. Agarré el disco y en cuanto lo escuché empecé a ver que es lo que le podía hacer, cómo podía jugar con él. Porque había bases que me parecían muy “hiphoperas”, o al menos tenían un swing que se les podía parecer. A esa base entonces la sampleaba, la estiraba y le ponía un rapero encima. Los voy armando así, probando.
¿Considerás que el Mash-Up es como el costado más marginal y clandestino del DJ? Por las cuestiones del Copyright y demás…
Sí, en cierto punto creo que puede llegar a serlo. El tema es que, en algún punto lo que comienza a ser una mini-producción interesante, rápidamente lo agarra la industria y lo hace propio. De hecho Jay-Z sacó un disco en vivo junto a Linkin Park, recreando como mash-ups orgánicos entre ellos.
Si yo hago música y estoy diciendo cosas, el mash-up es una herramienta para decir más cosas todavía, y en menos tiempo. Lo tomo como esa forma tal vez. Cuando pongo un tema común de un artista, es como que tira una sola referencia. Un mash-up es dos o tres referencias juntas que van a diferentes lugares. También pienso mucho en el tema de los referentes, está bueno que sean distantes entre sí. Busco el antagónico, que sean diferentes.
Vos, junto a Bad Boy Orange y DJ Stuart renovaron la escena electrónica y, sobre todo, las pistas de baile. Cada uno con lo suyo: Orange con el Drum & Bass, Stuart con el Hip-Hop y vos con varios ritmos negros (Hip-Hop, Dub, Reggaetón, etc). No es casualidad que las fiestas que ofrecen se efectúen en días de la semana.
Sí, creo que los días en que se hacen son como importantes en un punto. Me parece que la gente también está buscando otros sonidos. ¡No es que esté todo mal con la electrónica! Sino como que ya hubo un período muy intenso, en todos lados había un bombo en negra, todo era Techno y derivados. ¡Está todo bien! A mí me encanta la música electrónica y no reniego de todo lo que me gustó y todo lo que fui a bailar. Tal vez yo en estos momentos estoy con más ganas de bailar algo con un ritmo diferente, con una cadencia diferente. Que haya una cadencia un poco más rítmica, y no algo tan duro.
Por ejemplo, en Zizek, hay ciertos DJ’s que están dando como un nuevo aire, y que suelen tocar en lugares en donde solo se baila. Está bueno. Si vos te fijas, la gente que toca en las Zizek, son un montón de gente que no tiene lugares para ir a tocar. Pusieron “Play” y la gente estaba bailando de toque. El momento en que no se baila en Zizek es de una hora, cuando empieza, después de ahí en más la gente no para de bailar desde las doce hasta las cuatro de la mañana. La pasan bien, y se divierten. Termino el miércoles muerto, tengo un re viaje hasta casa, llego hecho mierda, pero… quedas contento.
bé, desprès d'aquesta lectura, us deixo amb un mashup dels beastie boys:
i pq veieu que es poden fer mashups de tot, un altre video de regal que mescla les pel·lícules Toy Story i Requiem por un sueño, no obstant no me deixa incrustar aquí, així que toma link.
diumenge, 16 de novembre del 2008
Wii fit per Atari
El Wii Fit, el nou producte comercialitzat per l'empresa Nintendo, podria no ser un invent tan nou, segons informa nopuedocreer.com. Llavors, el producte de Atari va fracassar.
Al 1982 (un any abans que jo neixes) l'empresa Atari va llançar al mercat un producte similar sota el nom de Joyboard. Aquest aparell, una taula negra quadrada amb "quatre punts sensibles de suport", era un perifèric que es venia juntament amb un joc d'esquí. Llavors, la idea va fracassar. Ara, recuperada (o no) per Nintendo, fa furor.
La publicitat del Wow i altres frakades
No se si coneixeu gaire el joc aquest del Wow, però jo tinc amics enganxats. Cada nova expansió que surt al mercat soposa perdre'ls de vista durant unes dos setmanes, i cuan tornen, has d'aguantar un llenguatge incomprensible per a la gent normal.
Tot i això, no arriben al freakisme de molts dels que pengen videos al youtube com aquests:
Per altra banda, el que més m'agrada d'aquest joc es la publicitat que fan, aquí us deixo dos casos, el de mr. T. i l'anunci espanyo fet pel Richarl (Willy Toledo) de 7 vidas.
Tot i això, no arriben al freakisme de molts dels que pengen videos al youtube com aquests:
Per altra banda, el que més m'agrada d'aquest joc es la publicitat que fan, aquí us deixo dos casos, el de mr. T. i l'anunci espanyo fet pel Richarl (Willy Toledo) de 7 vidas.
dijous, 13 de novembre del 2008
Comencem a guanyar diners...
L'estratègia de pagar per publicitat pot semblar llunyana a qui tenen un petit projecte web sense inversió inicial, però no ho és en absolut per dues raons. La primera que amb programes menjo AdWords uneixo pugues invertir molt pocs diners i controlar la despesa, no es necessita disposar de grans inversions. La segona raó és que utilitzar publicitat amb programes de clic-through és una manera d'esbrinar molta informació sobre els usuaris i el mercat. Per poc que tinguis un poc de tràfic amb un projecte web és possible guanyar 100 o 200 euros al mes en Adsense, per què no reinvertirlos en Adwords?. Amb aquest programa (bé optimitzat) un nou usuari et pot costar aproximadament entre 7 i 20 cèntims. Això significa que amb 200 euros es poden aconseguir uns 1.000-2.800 nous usuaris cada mes, un nombre petit però interessant quan es comença, sobretot especialment interessant per a experiments.
Àdhuc és més interessant utilitzar Adwords quan el teu projecte web té un model de negoci clar, per exemple, una botiga online. Amb les eines de seguiment de la conversió de visitant a client pots saber exactament quant diners en publicitat et costa cada venda. Si el saldo és positiu, diguem per cada 10 euros invertits en publicitat ganes 11 euros, la inversió es recupera i hi ha guanys, invertir en publicitat es convertiria en alguna cosa realment interessant com originador de tràfic que es converteix en vendes. Si ets capaç d'aconseguir això hauràs resolt gran part del problema, encara que de fet si no ets capaç de fer-lo, millor deixar d'invertir en publicitat perquè gairebé equival a llençar els diners. Evidentment no és fàcil optimitzar el Adwords para obtenir aquest saldo positiu, no n'hi ha prou amb crear algunes campanyes i deixar-les funcionant sense parar-los esment, es tracta d'un treball diari molt dur d'optimització i aprenentatge. Dissenyant diferents campanyes de Adwords para diferents recerques, tens l'oportunitat d'aprendre el que realment escriuen els teus usuaris potencials en Google. Una informació bàsica per a optimitzar el teu lloc per a cercadors i esbrinar els models mentals dels usuaris.
Finalment solament ressenyar que usar mitjans offline per a anunciar llocs web té poquísima efectivitat. Molt poca gent sembla recordar la url d'un lloc web que ha vist en premsa en paper, quan més tard s'asseu davant de l'ordinador. Ho vaig comentar en el meu blog i ho he escoltat dir a molts altres, aparèixer en premsa en paper no sol portar pràcticament gens de tràfic. Aparèixer en mitjans offline serveix per a tenir notorietat i donar bona imatge, el que és important, però no tant com tenir tràfic quan arrenques un projecte web.
Àdhuc és més interessant utilitzar Adwords quan el teu projecte web té un model de negoci clar, per exemple, una botiga online. Amb les eines de seguiment de la conversió de visitant a client pots saber exactament quant diners en publicitat et costa cada venda. Si el saldo és positiu, diguem per cada 10 euros invertits en publicitat ganes 11 euros, la inversió es recupera i hi ha guanys, invertir en publicitat es convertiria en alguna cosa realment interessant com originador de tràfic que es converteix en vendes. Si ets capaç d'aconseguir això hauràs resolt gran part del problema, encara que de fet si no ets capaç de fer-lo, millor deixar d'invertir en publicitat perquè gairebé equival a llençar els diners. Evidentment no és fàcil optimitzar el Adwords para obtenir aquest saldo positiu, no n'hi ha prou amb crear algunes campanyes i deixar-les funcionant sense parar-los esment, es tracta d'un treball diari molt dur d'optimització i aprenentatge. Dissenyant diferents campanyes de Adwords para diferents recerques, tens l'oportunitat d'aprendre el que realment escriuen els teus usuaris potencials en Google. Una informació bàsica per a optimitzar el teu lloc per a cercadors i esbrinar els models mentals dels usuaris.
Finalment solament ressenyar que usar mitjans offline per a anunciar llocs web té poquísima efectivitat. Molt poca gent sembla recordar la url d'un lloc web que ha vist en premsa en paper, quan més tard s'asseu davant de l'ordinador. Ho vaig comentar en el meu blog i ho he escoltat dir a molts altres, aparèixer en premsa en paper no sol portar pràcticament gens de tràfic. Aparèixer en mitjans offline serveix per a tenir notorietat i donar bona imatge, el que és important, però no tant com tenir tràfic quan arrenques un projecte web.
dilluns, 10 de novembre del 2008
La web més petita d'Internet
Guimp és la web més petita del món, i encara que sembli impossible té gairebé de tot: blog, jocs, galeria d'art en pixeles, notícies i enllaços, a més la pots veure en versió HTML i Flash, tot això en una interface de 18 pixeles per 18 píxels, i entre els jocs que inclou són readaptaciones dels clàssics PacMan, Space Invaders, Pong i pinball. El problema és que és massa petita per a vistes limitades com la meva.
Perquè posicionar la nostra web?
La publicitat a Internet en els últims anys ha estat un dels recursos més utilitzats per les campanyes de màrqueting. La Web se situa com un canal eficaç per a captar nous públics i ampliar el rang de cobertura de l'empresa, desplaçant fins i tot a alguns mitjans tradicionals com la ràdio.
Aparèixer en els primers llocs de Google, Yahoo, Youtube, Facebook i els canals més visitats d'Internet, és el principal objectiu de les campanyes de Màrqueting Online. Aquesta aparició no és producte de la sort. Hi ha estratègies, tècniques i trucs per a aparèixer en Internet.
El posicionament Web o posicionament digital apareix llavors en el nostre camí. Es tracta d'estar en les primeres posicions de Google després d'una recerca amb les paraules claus que ens interessen. Si assolim això, la nostra campanya de Màrqueting online serà reeixida i la publicitat en Internet haurà estat un recurs de màrqueting eficaç.
Per què eficaç? Perquè a l'aparèixer en els primers llocs de Google el teu lloc estarà rebent milers de visites diàries. Si un bon percentatge d'aquestes visites estan interessades en el producte que ofereix la seva empresa, les seves vendes s'incrementaran, per tant, els seus guanys i utilitats també.
Aquest és l'objectiu de publicitar a Internet, posicionar un lloc Web i la seva marca en Google, de manera que el seu públic objectiu noti la presència de l'empresa en la Web, no només en els cercadors, sinó que en les xarxes socials, com Facebook, Youtube i Flickr, això fent una correcta campanya en mitjans socials.
Aparèixer en els primers llocs de Google, Yahoo, Youtube, Facebook i els canals més visitats d'Internet, és el principal objectiu de les campanyes de Màrqueting Online. Aquesta aparició no és producte de la sort. Hi ha estratègies, tècniques i trucs per a aparèixer en Internet.
El posicionament Web o posicionament digital apareix llavors en el nostre camí. Es tracta d'estar en les primeres posicions de Google després d'una recerca amb les paraules claus que ens interessen. Si assolim això, la nostra campanya de Màrqueting online serà reeixida i la publicitat en Internet haurà estat un recurs de màrqueting eficaç.
Per què eficaç? Perquè a l'aparèixer en els primers llocs de Google el teu lloc estarà rebent milers de visites diàries. Si un bon percentatge d'aquestes visites estan interessades en el producte que ofereix la seva empresa, les seves vendes s'incrementaran, per tant, els seus guanys i utilitats també.
Aquest és l'objectiu de publicitar a Internet, posicionar un lloc Web i la seva marca en Google, de manera que el seu públic objectiu noti la presència de l'empresa en la Web, no només en els cercadors, sinó que en les xarxes socials, com Facebook, Youtube i Flickr, això fent una correcta campanya en mitjans socials.
dissabte, 25 d’octubre del 2008
Nou sistema d'Adsense
Google ha començat a vincular l’historial de recerques fetes per usuaris al sistema Adsense. El seu buscador a partir d’ara no només treballa com sempre, sinó que a més et regira les webs que visita per a encarar la publicitat encara més al consumidor o usuari.
Això a nivell d’empresa es millor que l’actual Adsense, ja que ara no depèn del que estigui buscant en un moment determinat, sinó que coneix els gustos i preferències completes de a qui es vol dirigir.
Fins fa poc Google no ho feia, però a partir d’ara si pasen coses rares d’aquestes serà per que a tu t'interesa...
feu click per veure gran
Això a nivell d’empresa es millor que l’actual Adsense, ja que ara no depèn del que estigui buscant en un moment determinat, sinó que coneix els gustos i preferències completes de a qui es vol dirigir.
Fins fa poc Google no ho feia, però a partir d’ara si pasen coses rares d’aquestes serà per que a tu t'interesa...
feu click per veure gran
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Camuflant anuncis
Navegant una mica he vist que hi ha una noia d’Austràlia que es dedica a optimitzar i tunejar els anuncis Adsense que pot posar al teu blog. Això pot semblar una tonteria, però es veu que pugen bastant els ingressos les webs que treballen amb ella.
Aixa seria un Adsense una mica modificat:
I així queden el que fa ella:
En principi es una practica totalment legal, ja que no s’altera el codi dels anuncis, ni es redueix la seva visibilitat. Una nova bona idea d’integració que li dona una altra volta al que pot arribar a ser l’Adsense
Aixa seria un Adsense una mica modificat:
I així queden el que fa ella:
En principi es una practica totalment legal, ja que no s’altera el codi dels anuncis, ni es redueix la seva visibilitat. Una nova bona idea d’integració que li dona una altra volta al que pot arribar a ser l’Adsense
dijous, 16 d’octubre del 2008
Perdent intimitat
Actualment existeixen moltes xarxes socials i similars que fan que tothom pugui saber-ho tot de tu. Normalment donem tot tipus d’informació personal que potser no diríem a que no coneixem. Sembla estrany doncs, que a internet ens atrevim a explicar la nostre vida quotidiana.
Bé, pues jo estic a bastants d’aquests i des de aquest blog encara perdré una mica més d’intimitat.
Crec que el primer que em vaig fer va ser el de Hi5(no podeu veure el perfil si no esteu registrats), es rollo Facebook però va sortir abans. En realitat mai l’he fet servir gaire, però em va servir per trobar antics companys de batxillerat i algun de la EGB.
Desprès va venir el Fotolog, això si que mai em va agradar del tot. Es com un blog però més cutre. Crec que la gent l’usa principalment per la seva facilitat, però a la que coneixes una mica el tema de blogs te n’adones de lo limitat que és. ABANDONAT
A partir d’aquí em vaig apuntar a Flickr, tot molt maco, però sembla que tots els que estan allà son mig fotografs de professió, tot molt chulu, massa pel meu baix nivell de fotografia. ABANDONAT
Un cop descartat Flickr, em vaig apuntar a Picasa. És com un Flickr però de google i més casolà. Aquí si que tinc alguns albums, encara que no estan visibles. Principalment l’uso com a disc dur, per guardar i no perdre les foticos. EN ÚS
Com a menjada d’olla d’un amic em vaig fer un twitter, perl que no sabeu que es us explico que es una especie de blog però en petit. Serveix per anar explicant que fas en cada moment, encara que se li poden buscar altres usos. ABANDONAT
Per últim he caigut a las mans de Facebook. La pressió la gent ha pogut amb mi. Basicament és la única xarxa social que faig servir amb assiduïtat, però crec que en res es convertirà en una altra xarxa abandonada. EN ÚS
Bé, pues jo estic a bastants d’aquests i des de aquest blog encara perdré una mica més d’intimitat.
Crec que el primer que em vaig fer va ser el de Hi5(no podeu veure el perfil si no esteu registrats), es rollo Facebook però va sortir abans. En realitat mai l’he fet servir gaire, però em va servir per trobar antics companys de batxillerat i algun de la EGB.
Desprès va venir el Fotolog, això si que mai em va agradar del tot. Es com un blog però més cutre. Crec que la gent l’usa principalment per la seva facilitat, però a la que coneixes una mica el tema de blogs te n’adones de lo limitat que és. ABANDONAT
A partir d’aquí em vaig apuntar a Flickr, tot molt maco, però sembla que tots els que estan allà son mig fotografs de professió, tot molt chulu, massa pel meu baix nivell de fotografia. ABANDONAT
Un cop descartat Flickr, em vaig apuntar a Picasa. És com un Flickr però de google i més casolà. Aquí si que tinc alguns albums, encara que no estan visibles. Principalment l’uso com a disc dur, per guardar i no perdre les foticos. EN ÚS
Com a menjada d’olla d’un amic em vaig fer un twitter, perl que no sabeu que es us explico que es una especie de blog però en petit. Serveix per anar explicant que fas en cada moment, encara que se li poden buscar altres usos. ABANDONAT
Per últim he caigut a las mans de Facebook. La pressió la gent ha pogut amb mi. Basicament és la única xarxa social que faig servir amb assiduïtat, però crec que en res es convertirà en una altra xarxa abandonada. EN ÚS
Vídeos interactius publicitaris
Xafardejant per youtube vaig veure uns vídeos collonuts. Es tracte d’uns vídeos que interactuen amb tu quan passes per sobre. Els primers eren simples demostracions del que es pot fer, per després vaig trobar alguns aplicat a la publicitat.
A Romania van fer la primera tanca amb la que pots jugar. Es tracte d’un producte antiarrugues i la tanca està tota arrugada. Si passes la mà per sobre, aplanes la imatge fent un efecte semblant al que es busca amb aquesta crema.
Altres aplicacions semblants són les que han fet servir Volvo o Dove en alguns cinemes. Aquí la cosa canvia una mica, en el de Volvo el públic condueix un cotxe amb el moviment de les mans, i en el de Dove es simplement jugar amb bombolles de sabor.
Tot això obre noves formes de publicitat, més interactiva i divertida. Igual que s’usa en espais públics, es podrien crear coses similars per jugar amb la webcam de casa i fer que el destinatari interactui més amb la marca.
A Romania van fer la primera tanca amb la que pots jugar. Es tracte d’un producte antiarrugues i la tanca està tota arrugada. Si passes la mà per sobre, aplanes la imatge fent un efecte semblant al que es busca amb aquesta crema.
Altres aplicacions semblants són les que han fet servir Volvo o Dove en alguns cinemes. Aquí la cosa canvia una mica, en el de Volvo el públic condueix un cotxe amb el moviment de les mans, i en el de Dove es simplement jugar amb bombolles de sabor.
Tot això obre noves formes de publicitat, més interactiva i divertida. Igual que s’usa en espais públics, es podrien crear coses similars per jugar amb la webcam de casa i fer que el destinatari interactui més amb la marca.
Una vida en consoles
L’altre dia a classe veient el “peasso” timeline que ens va fer el profe, em vaig adonar que he tingut moltes consoles de videojocs desde petit. Això si, moltes vegades he anat una mica a contracorrent, mai vaig tenir la Nintendo 64 cuan tothom la tenia, i tampoc vaig jugar a la GameBoy de petit.La primera que vaig tenir va ser la Nintendo típica, la coneguda com la NES; si, aquella que per jugar tenies que bufar els cartuchos. Quines tardes de diversió jugant al Mario o a un joc de motocross on et muntaves tu el circuït, bueno circuit, tot era recta i tu et dedicaves a posar alguns obstacles.
Després, quan a tothom li van comprar la GameBoy, a mi em van regalar la Game Gear. Bàsicament jugava al Columns, encara que poc ja que les piles duraven una sola hora. Molt trist per ser “portatil”.
Tot seguit vaig passar a la MegaDrive, un altre cop al revés de tots els meus amics. Ells podien compartir jocs amb la 64 i jo no.... snif. Però bueno, allà vaig començar a descobrir els Fifa’s, els NHL’s i altres jocs que em van viciar de mala manera.
La DreamCast ja va ser la ostia. No la tenia casi ningú, i a sobre em va durar molt poc. Va ser la primera consola que vaig piratejar i abans de jugar tenies que posar el cd loader. Aquest “tinglado” va fer que al final el cd no girés i deixes de jugar al mític Crazy Taxi.
Quan ja feia anys que tothom la tenia em vaig decidir a comprar la Play2, no la vaig piratejar, però per sort tinc un germà petit al que li compren tots els jocs. Gran Pro.
La última joguina que m’ha caigut ha estat la Wii, a la qual et vicies molt al principi però de la que t’avorreixes força ràpid.
Total, que he tingut bastantes consoles, però casi sempre les que ningú tenia... Aviam si algun dia cau la Xbox que té jocs interessants...
Proveu el Rock Band!!!
dijous, 9 d’octubre del 2008
Pancho 2.0
Ara que estem tots ficats dins del facebook pot ser interessant parlar de com es comencen a usar aquestes xarxes socials per a la publicitat.
El cas amb més ressò als mitjans ha estat segurament el del perro Pancho, si el de la primitiva, el qual amb la nova campanya el podem trobar per tot arreu, i sobretot per internet.
A part de la típica pàgina web (encara que aquest cop tampoc es gaire típica), també pots afegir a Pancho com a amic al facebook o tuenti. A més a més també pots visitar el seu myspace, mirar fotos a flickr o videos al youtube i parlar amb “ell” per messenger.
El cas amb més ressò als mitjans ha estat segurament el del perro Pancho, si el de la primitiva, el qual amb la nova campanya el podem trobar per tot arreu, i sobretot per internet.
A part de la típica pàgina web (encara que aquest cop tampoc es gaire típica), també pots afegir a Pancho com a amic al facebook o tuenti. A més a més també pots visitar el seu myspace, mirar fotos a flickr o videos al youtube i parlar amb “ell” per messenger.
Sembla que l’agència que porta la compte té clar que vol modernitzar la marca La Primitiva, ja que s’està dirigint a un públic jove, i a més a més, que entén tot el que es la internet 2.0.
Personalment m’han fet gràcia alguns dels vídeos i les fotos, així que mireu-ho si teniu temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)