L’altre dia a classe veient el “peasso” timeline que ens va fer el profe, em vaig adonar que he tingut moltes consoles de videojocs desde petit. Això si, moltes vegades he anat una mica a contracorrent, mai vaig tenir la Nintendo 64 cuan tothom la tenia, i tampoc vaig jugar a la GameBoy de petit.La primera que vaig tenir va ser la Nintendo típica, la coneguda com la NES; si, aquella que per jugar tenies que bufar els cartuchos. Quines tardes de diversió jugant al Mario o a un joc de motocross on et muntaves tu el circuït, bueno circuit, tot era recta i tu et dedicaves a posar alguns obstacles.
Després, quan a tothom li van comprar la GameBoy, a mi em van regalar la Game Gear. Bàsicament jugava al Columns, encara que poc ja que les piles duraven una sola hora. Molt trist per ser “portatil”.
Tot seguit vaig passar a la MegaDrive, un altre cop al revés de tots els meus amics. Ells podien compartir jocs amb la 64 i jo no.... snif. Però bueno, allà vaig començar a descobrir els Fifa’s, els NHL’s i altres jocs que em van viciar de mala manera.
La DreamCast ja va ser la ostia. No la tenia casi ningú, i a sobre em va durar molt poc. Va ser la primera consola que vaig piratejar i abans de jugar tenies que posar el cd loader. Aquest “tinglado” va fer que al final el cd no girés i deixes de jugar al mític Crazy Taxi.
Quan ja feia anys que tothom la tenia em vaig decidir a comprar la Play2, no la vaig piratejar, però per sort tinc un germà petit al que li compren tots els jocs. Gran Pro.
La última joguina que m’ha caigut ha estat la Wii, a la qual et vicies molt al principi però de la que t’avorreixes força ràpid.
Total, que he tingut bastantes consoles, però casi sempre les que ningú tenia... Aviam si algun dia cau la Xbox que té jocs interessants...
Proveu el Rock Band!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada