dimecres, 10 de desembre del 2008

DOOM!!!

Acabo de veure a meneame que Doom just avui fa 15 anys!! Només poso aquesta entrada per dir que moltes felicitats, quin peasso joc!!





us deixo aquí l'enllaç per que pogueu veure els comentaris que fa la gent. em sento molt identificat amb tots.

dimecres, 3 de desembre del 2008

L'accessibilitat

L'accessibilitat està "de moda". Però no ens enganyem. Malgrat tot, la web sempre ha estat accessible. Sense un mínim d'accessibilitat i estàndards, internet no seria el que avui coneixem. Però aquest mínim basat en estadístiques de servidor no és suficient: l'era de Microsoft Explorer i el MacHTML arriba a la seva fi. L'huracà Katrina en EUA va posar de manifest la importància de l'accessibilitat: la informació als ciutadans sobre les tasques de rescat tenia un lloc web: FEMA. Aquest lloc web estava dissenyat per a Explorer 6, amb el que usuaris que utilitzaven altres navegadors (Safari, Firefox) o plataformes (Mac Us, Linux) quedaven exclosos d'informació de vital importància. I mira que hi ha lleis obligant a ser accessibles.

Amb la legislació actual, moltes entitats i organismes públics s'han llançat a fer accessibles els seus llocs web o almenys part. En aquest punt s'està fent trampa: un banc, unes aerolínies, una operadora de telefonia per exemple poden dir que la seva web complix requeriments d'accessibilitat??? però fins a quin punt és una accessibilitat real?

Generalment, l'accessibilitat, s'aborda de manera parcial i defectuosa: es confon accessibilitat amb validacions i logotips. I es treballa per a salvar l'expedient. Una directiva europea, una llei anunciant l'obligatorietat d'adaptar serveis, un rànquing d'accessibilitat en una publicació de prestigi o simplement el fet que la competència comenci a adaptar els seus serveis són acceleradors de projectes: la por és el detonador de molts projectes d'accessibilitat.

D'altra banda, cal diferenciar entre accessibilitat del contingut i accessibilitat de serveis, molt més complexa a tots els nivells: usabilidad i consciència pels equips de desenvolupament són claus per a aquests últims. Fer accessible contingut web és senzill. És simplement text que bé estructurat pot passar qualsevol validació. On està el punt crític i el veritable impacte per als usuaris és en la accesibilización dels serveis transaccionales (comprar un bitllet, realitzar una transferència, recarregar un saldo???).

Avui, poques companyies o organismes poden dir que la seva àrea de clients o usuaris registrats és accessible. Ser accessible implica preparar un lloc web per a una interacció plena. Això significa accés i ús de tots els serveis per totes les persones independentment de dispositiu. No importa el fabricant, ni la seva plataforma ni el seu navegador.

No hi ha mitges tintes, pren posició: o ets accessible o no ets accessible

dilluns, 1 de desembre del 2008

Wikifree TV

Wikifree.tv és una televisió participativa llançada des de Logronyo que conta amb tot tipus de vídeos elaborats per l'equip de l'empresa o que pugen els usuaris registrats del servei. La idea pot semblar un híbrid entri YouTube i una tele de la 'família' de Mobuzz o Balzac. De fet, compte amb uns informatius molt entretinguts i segmentats dirigits, per exemple, als amants dels videojocs..., ah, i en alta definició. Fins a aquí, la proposta sona molt bé. El problema ve amb el model de negoci. En teoria, els ingressos del projecte poden arribar dels spots que realitzin els propis usuaris o l'equip i tinguin com protagonista a alguna de les marques ressenyades en la web. Per exemple, CocaCola proposa un concurs i ho dota amb una quantia per a fer un anunci que pot donar la volta al món gràcies a internet. La qüestió està que les marques semblen no haver-se atrevit encara amb aquest format publicitari o amb Wikifree.tv. Aquesta idea entronca amb un corrent d'opinió que defensa que la televisió en internet s'ha avançat als formats publicitaris. Pot ser, però mentrestant cal sobreviure i fer negoci. Hi ha unes quantes possibilitats per a aconseguir-lo.

dimarts, 25 de novembre del 2008

Nou estudi sobre banners

Després de tot, els banners no són tan inútils com es pensava. En un estudi de la Universitat de Chicago un grup de psicòlegs va arribar a la conclusió que una exposició repetida a través de Banners genera un sentiment positiu cap al producte promocionat. No obstant això, el mateix estudi també afirma que una reevaluación més crítica del producte pot fer desaparèixer aquest sentiment positiu.

L'estudi va permetre validar per al món dels banners una sèrie de teories que ja existien respecte als estímuls visuals, llançant conclusions molt interessants per al mercat de la publicitat Online. Una de les conclusions és que els banners poden ser molt útils a l'hora de familiaritzar als usuaris amb els productes, encara quan l'usuari mai cliqui en l'avís. D'altra banda una avaluació més profunda del producte fa desaparèixer aquesta impressió positiva creada per aquesta sensació de familiaritat. Això sembla suggerir que la publicitat en banners podria resultar millor per a productes on la compra és més impulsiva, respecte a aquells productes on la decisió de compra és més pensada.

Si voleu més informació de la metodologia de les proves que van donar lloc a aquest informe pots trobar-la en aquest link.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Mashups

buscant informació sobre el mashups m'he trobat de sobte amb una entrevista a una Pd (punxa discs) d'Argentina. Són poque preguntes, però responen lo que buscava.

¿Cómo empezaste con la música y cómo devenís en esto que es el Mash-Up?
Comencé jugando con la computadora. O sea, probando cosas, sampleando y armando cosas nuevas. Empecé “produciendo” samplers de música pop, hasta tener algo armado que yo llamé “Freak Dub”. En realidad, para mí era dub… pero nunca fue dub. Lo escucho ahora y digo: “¡¿Esto era dub?! Es cualquiera…” Pero como empecé a trabajar con el dub capaz usaba, no sé, samples de Britney Spears hasta ir mutándolo en otra cosa. Pasa que la música era muy rara, y cuando yo iba a pasarlo en vivo… y no pasa nada… la gente tipo… (Pone cara de incógnita), no había respuesta. Entonces me pareció que estaba bueno tener la oportunidad de tocarlo en vivo en lugares donde haya más “movimiento”; en donde la gente se pueda divertir más.
Por otro lado, yo antes venía pasando Hip-Hop en lugares chicos: cumpleaños, galerías de arte y esas cosas. En un sentido, era como más abstracto y menos bailable. Entonces, fui buscando un sonido que derivó en el Mash-Up, que yo ya lo conocía de antes pero que en realidad data de hace mucho tiempo. A fines de los ’90 había como una vertiente de “mashuperos” que hacían cosas que estaban buenas, pero que tenían más que ver con el Glitch y con deformaciones de temas; eran impasables. Vos escuchabas un tema y te volvías loco, o directamente sonaban mal. Como que recién le encontré la vuelta hace un par de años a esto…
Con todo el tema de Internet se fue como ramificando y ramificando, y hay cosas de mash-ups ajenos que están buenos. Siempre cuándo hago un mash-up pienso en dos partes: Una, que sea algo local, que puedas reconocerlo. Por eso trabajo con Mariana Baraj, también “laburé” con Cerati y también con cosas de Intoxicados. O sea, las mezclo con Hip-Hop o con cosas que no tienen mucho que ver. Un poco el juego mío es ése…

¿Y cuándo pensás que lograste la fusión deseada entre esos dos o más artistas?
La primera instancia de todas es que me guste el tema. Escuché el disco de Mariana Baraj y… flashée. Agarré el disco y en cuanto lo escuché empecé a ver que es lo que le podía hacer, cómo podía jugar con él. Porque había bases que me parecían muy “hiphoperas”, o al menos tenían un swing que se les podía parecer. A esa base entonces la sampleaba, la estiraba y le ponía un rapero encima. Los voy armando así, probando.

¿Considerás que el Mash-Up es como el costado más marginal y clandestino del DJ? Por las cuestiones del Copyright y demás…
Sí, en cierto punto creo que puede llegar a serlo. El tema es que, en algún punto lo que comienza a ser una mini-producción interesante, rápidamente lo agarra la industria y lo hace propio. De hecho Jay-Z sacó un disco en vivo junto a Linkin Park, recreando como mash-ups orgánicos entre ellos.
Si yo hago música y estoy diciendo cosas, el mash-up es una herramienta para decir más cosas todavía, y en menos tiempo. Lo tomo como esa forma tal vez. Cuando pongo un tema común de un artista, es como que tira una sola referencia. Un mash-up es dos o tres referencias juntas que van a diferentes lugares. También pienso mucho en el tema de los referentes, está bueno que sean distantes entre sí. Busco el antagónico, que sean diferentes.

Vos, junto a Bad Boy Orange y DJ Stuart renovaron la escena electrónica y, sobre todo, las pistas de baile. Cada uno con lo suyo: Orange con el Drum & Bass, Stuart con el Hip-Hop y vos con varios ritmos negros (Hip-Hop, Dub, Reggaetón, etc). No es casualidad que las fiestas que ofrecen se efectúen en días de la semana.
Sí, creo que los días en que se hacen son como importantes en un punto. Me parece que la gente también está buscando otros sonidos. ¡No es que esté todo mal con la electrónica! Sino como que ya hubo un período muy intenso, en todos lados había un bombo en negra, todo era Techno y derivados. ¡Está todo bien! A mí me encanta la música electrónica y no reniego de todo lo que me gustó y todo lo que fui a bailar. Tal vez yo en estos momentos estoy con más ganas de bailar algo con un ritmo diferente, con una cadencia diferente. Que haya una cadencia un poco más rítmica, y no algo tan duro.
Por ejemplo, en Zizek, hay ciertos DJ’s que están dando como un nuevo aire, y que suelen tocar en lugares en donde solo se baila. Está bueno. Si vos te fijas, la gente que toca en las Zizek, son un montón de gente que no tiene lugares para ir a tocar. Pusieron “Play” y la gente estaba bailando de toque. El momento en que no se baila en Zizek es de una hora, cuando empieza, después de ahí en más la gente no para de bailar desde las doce hasta las cuatro de la mañana. La pasan bien, y se divierten. Termino el miércoles muerto, tengo un re viaje hasta casa, llego hecho mierda, pero… quedas contento.


bé, desprès d'aquesta lectura, us deixo amb un mashup dels beastie boys:


i pq veieu que es poden fer mashups de tot, un altre video de regal que mescla les pel·lícules Toy Story i Requiem por un sueño, no obstant no me deixa incrustar aquí, així que toma link.

diumenge, 16 de novembre del 2008

Wii fit per Atari


El Wii Fit, el nou producte comercialitzat per l'empresa Nintendo, podria no ser un invent tan nou, segons informa nopuedocreer.com. Llavors, el producte de Atari va fracassar.
Al 1982 (un any abans que jo neixes) l'empresa Atari va llançar al mercat un producte similar sota el nom de Joyboard. Aquest aparell, una taula negra quadrada amb "quatre punts sensibles de suport", era un perifèric que es venia juntament amb un joc d'esquí. Llavors, la idea va fracassar. Ara, recuperada (o no) per Nintendo, fa furor.

La publicitat del Wow i altres frakades

No se si coneixeu gaire el joc aquest del Wow, però jo tinc amics enganxats. Cada nova expansió que surt al mercat soposa perdre'ls de vista durant unes dos setmanes, i cuan tornen, has d'aguantar un llenguatge incomprensible per a la gent normal.
Tot i això, no arriben al freakisme de molts dels que pengen videos al youtube com aquests:




Per altra banda, el que més m'agrada d'aquest joc es la publicitat que fan, aquí us deixo dos casos, el de mr. T. i l'anunci espanyo fet pel Richarl (Willy Toledo) de 7 vidas.