Nou sistema d'Adsense

Google ha començat a vincular l’historial de recerques fetes per usuaris al sistema Adsense. El seu buscador a partir d’ara no només treballa com sempre, sinó que a més et regira les webs que visita per a encarar la publicitat encara més al consumidor o usuari.

Això a nivell d’empresa es millor que l’actual Adsense, ja que ara no depèn del que estigui buscant en un moment determinat, sinó que coneix els gustos i preferències completes de a qui es vol dirigir.

Fins fa poc Google no ho feia, però a partir d’ara si pasen coses rares d’aquestes serà per que a tu t'interesa...



feu click per veure gran

Camuflant anuncis

Navegant una mica he vist que hi ha una noia d’Austràlia que es dedica a optimitzar i tunejar els anuncis Adsense que pot posar al teu blog. Això pot semblar una tonteria, però es veu que pugen bastant els ingressos les webs que treballen amb ella.
Aixa seria un Adsense una mica modificat:


I així queden el que fa ella:



En principi es una practica totalment legal, ja que no s’altera el codi dels anuncis, ni es redueix la seva visibilitat. Una nova bona idea d’integració que li dona una altra volta al que pot arribar a ser l’Adsense

Perdent intimitat

Actualment existeixen moltes xarxes socials i similars que fan que tothom pugui saber-ho tot de tu. Normalment donem tot tipus d’informació personal que potser no diríem a que no coneixem. Sembla estrany doncs, que a internet ens atrevim a explicar la nostre vida quotidiana.
Bé, pues jo estic a bastants d’aquests i des de aquest blog encara perdré una mica més d’intimitat.
Crec que el primer que em vaig fer va ser el de Hi5(no podeu veure el perfil si no esteu registrats), es rollo Facebook però va sortir abans. En realitat mai l’he fet servir gaire, però em va servir per trobar antics companys de batxillerat i algun de la EGB.
Desprès va venir el Fotolog, això si que mai em va agradar del tot. Es com un blog però més cutre. Crec que la gent l’usa principalment per la seva facilitat, però a la que coneixes una mica el tema de blogs te n’adones de lo limitat que és. ABANDONAT
A partir d’aquí em vaig apuntar a Flickr, tot molt maco, però sembla que tots els que estan allà son mig fotografs de professió, tot molt chulu, massa pel meu baix nivell de fotografia. ABANDONAT
Un cop descartat Flickr, em vaig apuntar a Picasa. És com un Flickr però de google i més casolà. Aquí si que tinc alguns albums, encara que no estan visibles. Principalment l’uso com a disc dur, per guardar i no perdre les foticos. EN ÚS
Com a menjada d’olla d’un amic em vaig fer un twitter, perl que no sabeu que es us explico que es una especie de blog però en petit. Serveix per anar explicant que fas en cada moment, encara que se li poden buscar altres usos. ABANDONAT
Per últim he caigut a las mans de Facebook. La pressió la gent ha pogut amb mi. Basicament és la única xarxa social que faig servir amb assiduïtat, però crec que en res es convertirà en una altra xarxa abandonada. EN ÚS

Vídeos interactius publicitaris

Xafardejant per youtube vaig veure uns vídeos collonuts. Es tracte d’uns vídeos que interactuen amb tu quan passes per sobre. Els primers eren simples demostracions del que es pot fer, per després vaig trobar alguns aplicat a la publicitat.

A Romania van fer la primera tanca amb la que pots jugar. Es tracte d’un producte antiarrugues i la tanca està tota arrugada. Si passes la mà per sobre, aplanes la imatge fent un efecte semblant al que es busca amb aquesta crema.

Altres aplicacions semblants són les que han fet servir Volvo o Dove en alguns cinemes. Aquí la cosa canvia una mica, en el de Volvo el públic condueix un cotxe amb el moviment de les mans, i en el de Dove es simplement jugar amb bombolles de sabor.




Tot això obre noves formes de publicitat, més interactiva i divertida. Igual que s’usa en espais públics, es podrien crear coses similars per jugar amb la webcam de casa i fer que el destinatari interactui més amb la marca.

Una vida en consoles

L’altre dia a classe veient el “peasso” timeline que ens va fer el profe, em vaig adonar que he tingut moltes consoles de videojocs desde petit. Això si, moltes vegades he anat una mica a contracorrent, mai vaig tenir la Nintendo 64 cuan tothom la tenia, i tampoc vaig jugar a la GameBoy de petit.
La primera que vaig tenir va ser la Nintendo típica, la coneguda com la NES; si, aquella que per jugar tenies que bufar els cartuchos. Quines tardes de diversió jugant al Mario o a un joc de motocross on et muntaves tu el circuït, bueno circuit, tot era recta i tu et dedicaves a posar alguns obstacles.
Després, quan a tothom li van comprar la GameBoy, a mi em van regalar la Game Gear. Bàsicament jugava al Columns, encara que poc ja que les piles duraven una sola hora. Molt trist per ser “portatil”.
Tot seguit vaig passar a la MegaDrive, un altre cop al revés de tots els meus amics. Ells podien compartir jocs amb la 64 i jo no.... snif. Però bueno, allà vaig començar a descobrir els Fifa’s, els NHL’s i altres jocs que em van viciar de mala manera.
La DreamCast ja va ser la ostia. No la tenia casi ningú, i a sobre em va durar molt poc. Va ser la primera consola que vaig piratejar i abans de jugar tenies que posar el cd loader. Aquest “tinglado” va fer que al final el cd no girés i deixes de jugar al mític Crazy Taxi.
Quan ja feia anys que tothom la tenia em vaig decidir a comprar la Play2, no la vaig piratejar, però per sort tinc un germà petit al que li compren tots els jocs. Gran Pro.
La última joguina que m’ha caigut ha estat la Wii, a la qual et vicies molt al principi però de la que t’avorreixes força ràpid.

Total, que he tingut bastantes consoles, però casi sempre les que ningú tenia... Aviam si algun dia cau la Xbox que té jocs interessants...
Proveu el Rock Band!!!

Pancho 2.0

Ara que estem tots ficats dins del facebook pot ser interessant parlar de com es comencen a usar aquestes xarxes socials per a la publicitat.
El cas amb més ressò als mitjans ha estat segurament el del perro Pancho, si el de la primitiva, el qual amb la nova campanya el podem trobar per tot arreu, i sobretot per internet.
A part de la típica pàgina web (encara que aquest cop tampoc es gaire típica), també pots afegir a Pancho com a amic al facebook o tuenti. A més a més també pots visitar el seu myspace, mirar fotos a flickr o videos al youtube i parlar amb “ell” per messenger.

Sembla que l’agència que porta la compte té clar que vol modernitzar la marca La Primitiva, ja que s’està dirigint a un públic jove, i a més a més, que entén tot el que es la internet 2.0.

Personalment m’han fet gràcia alguns dels vídeos i les fotos, així que mireu-ho si teniu temps.